La voluntat de Víctor Balaguer de bastir un equipament públic que sigui alhora biblioteca i museu va provocar que es desenvolupessin paral·lelament dos fons, l’artístic i el bibliogràfic. Ambdós es complementen i, sovint, el bibliogràfic ajuda a documentar l’artístic. La importància del vessant artístic de la institució ha afavorit l’arribada de fons documentals relacionats amb diverses disciplines d’aquesta secció. Destaquen i en són una mostra els fons d’Enric Cristòfol Ricart (s. XX), sobre dibuix, pintura i gravat; el d’Eduard Toldrà (s. XX), relacionat amb la música; el Fons Joan Magriñà (s. XX), una mostra molt important de la dansa catalana i espanyola; i la donació Ricard Giralt-Miracle (s. XX), relacionada amb les arts gràfiques. També al Fons Joaquim Molas (s. XX) hi ha documentació relacionada amb el teatre i la música.

L’any 1887, es va celebrar a Madrid l’Exposición General Filipina. Una bona part de les peces i dels documents que la van formar van engruixir, un cop acabada, els fons de la Biblioteca Museu. Aquests materials són fonamentals a la secció d’Antropologia i Humanitats, on és de gran valor el Fons d’Ultramar (s. XVIII-XX), on podeu trobar informació sobre diferents cultures del món, especialment d’Àsia, Amèrica i Àfrica. Relacionat amb la religió i la poesia popular religiosa, hi ha un gruix important dels llibres d’Antiquària i la col·lecció de goigs de Ricard Vives Sabaté (s. XX). Cal esmentar també la col·lecció de menús, sobretot els del Dr. Thebussem (s. XIX), i la part gastronòmica del Fons Joan Enric Roig Santacana (s. XX). A més a més, al Fons Joaquim Molas (s. XX) s’hi poden trobar obres relacionades amb el pensament i la filosofia.

Víctor Balaguer volia, ja des del primer moment, que la biblioteca fos pública, de caràcter generalista i dotada d’un fons divers i de qualitat. La presència d’obres sobre àmbits de la ciència i la tecnologia té la seva relació, d’una banda, amb l’existència de l’Escola d’Arts i Oficis de Vilanova i la Geltrú i, de l’altra, amb la defensa que Balaguer feia de la formació professional, imprescindible per al desenvolupament industrial i tecnològic d’una societat. A la secció d’Història de la Ciència i la Tecnologia, destaca notablement el divers volum de bibliografia del segle XIX. També cal mencionar les obres de Magí Pers i Ramona (s. XIX) sobre frenologia.

Aquesta secció és la que concentra el volum més elevat d’obres i documents. Ho és perquè Víctor Balaguer va desenvolupar les seves activitats intel·lectual i política majoritàriament en aquests tres àmbits. Això es reflecteix, doncs, al fons de la biblioteca. A més a més, Balaguer tenia el propòsit de reunir el màxim de documentació possible sobre la història de Catalunya, com a fonament per a la creació d’un centre amb clara voluntat de ser la biblioteca i el museu nacionals de Catalunya. Dins de la secció d’Història, Política i Societat, són molt importants l’epistolari i les obres de Víctor Balaguer (s. XIX), els quals, tot i la seva transversalitat, són una valuosa font d’informació sobre aquests tres àmbits a la Catalunya i a l’Espanya de la segona meitat del segle XIX. És un cas similar, en aquesta secció, el Fons Joaquim Molas (s. XX), ja que tant la seva biblioteca com el seu arxiu són també fonts d’informació valuoses sobre aquests tres àmbits en el període de la segona meitat del segle XX. Finalment, cal mencionar també el donatiu d’Eduard Toda, on hi predominen objectes i documents sobre ultramar, i molt especialment d’Egipte.

El fons local està format per diferents tipus de documents: llibres, fullets i fulls impresos; manuscrits, publicacions periòdiques, mapes, plànols, materials gràfics i partitures musicals. Es caracteritzen per tenir l’autoria, la matèria i/o la procedència relativa a Vilanova i la Geltrú. Ja des dels inicis de la institució, la biblioteca desenvolupa una col·lecció local. Els primers documents que van arribar, el 1884, eren un grup de pergamins municipals que va cedir l’Ajuntament de la ciutat, entre els quals hi havia la carta de població de Vilanova. Poc temps després, s’hi afegiren manuscrits i llibres, alguns dels quals impresos a Vilanova, dels segles XVII, XVIII i XIX. Amb el pas dels temps, el marc geogràfic de la col·lecció local ha acabat sobrepassant Vilanova i la Geltrú i engloba l’àmbit del Penedès. El desenvolupament d’un fons local a la biblioteca comporta que hi hagi hagut, i hi hagi, donacions de documentació relacionada amb aquest àmbit, les quals el complementen i l’enriqueixen. Són especialment rellevants els noms d’Enric Cristòfol Ricart, Joan Magriñà, Joan Oliva i Milà, Joan Rius Vila, Francesc Roig Toqués i Eduard Toldrà.

L’Arxiu Històric de la institució conté la documentació generada per la Biblioteca Museu Víctor Balaguer i per l’Organisme Autònom Local de Patrimoni Víctor Balaguer. Els primers documents són de l’any 1880. Aquesta documentació fa referència a la seva administració interna (comptabilitat, contractes, correspondència...), als moviments patrimonials (actes notarials, plànols, donacions, inventaris...), a l’evolució en general de la institució (actes de les reunions de la Junta de Patrons, estadístiques, projectes, memòries, informes...) i a la seva activitat (catàlegs d’exposicions; notes, dossiers i retalls de premsa...). Una part de l’epistolari de Balaguer i el de Joan Oliva complementen notòriament la informació sobre la història de la institució. En aquest arxiu també s’hi conserva documentació relacionada amb el Centre d’Estudis de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer (gestió administrativa, correspondència, treballs acadèmics, activitats...) i amb el Castell de la Geltrú (gestió, activitats culturals, exposicions...). I també hi ha documentació sobre l’activitat cultural i festiva de Vilanova i la Geltrú.

Des de la nostra biblioteca, es gestionen l’arxiu i la biblioteca del Museu Romàntic Can Papiol. La biblioteca consta d’uns 6.000 volums, editats entre els segles XVI i XX i de temàtiques històrica, religiosa i jurídica, bàsicament. Apart de llibres, també hi ha fotografies, pergamins i manuscrits. A l’arxiu es conserva documentació, també com a la biblioteca, des del segle XVI al XX. Hi ha una gran varietat de tipus de documents: documentació personal i familiar, administrativa, comptable, judicial, patrimonial, actes notarials, correspondència, documentació religiosa, etc. Tot aquest corpus documental té relació amb, entre altres, les següents famílies i patrimonis: Bertran, Catà, Martí, Papiol i Torrents. L’arxiu també disposa de documentació sobre algunes confraries i congregacions religioses.